Pots, encara que sigui un segon: pots deixar el que estàs fent i mirar-me? Només a mi, un moment. Fes-me existir a la teva vida per un instant.
Em trobo en aquest estrany punt de no retorn, on m'han dut els teus ulls tan verds.
Així que salva'm, d'aquest hivern tan fred, d'aquesta negror que em consumeix i no em deixa respirar. Deixa'm veure com em mires, deixa'm veure la perfecció. I somriu-li a algú altre, que jo ja estaré contenta.
Total, què sóc si no una estranya, per tu? D'aquestes que s'obliden. D'aquestes que el pas del temps les borra. Però tu no, oi? Tu ets d'aquells que es marquen a foc, davall la pell. Ets allò que no se'n va mai, allò que tan de bo pogués oblidar en un tancar i obrir d'ulls.
M'entens ara, entens que no pugui treure't els ulls de sobre? Que et trobi a faltar quan no hi ets? Que no me'n pugui estar de buscar-te a tot hora?
I ara, que tot ha acabat, o que potser mai ha començat, t'haig de dir adéu, per sempre.
Però avui no. Avui vull, simplement, romandre on sóc i deixar-me endur.
Em trobo en aquest estrany punt de no retorn, on m'han dut els teus ulls tan verds.
Així que salva'm, d'aquest hivern tan fred, d'aquesta negror que em consumeix i no em deixa respirar. Deixa'm veure com em mires, deixa'm veure la perfecció. I somriu-li a algú altre, que jo ja estaré contenta.
Total, què sóc si no una estranya, per tu? D'aquestes que s'obliden. D'aquestes que el pas del temps les borra. Però tu no, oi? Tu ets d'aquells que es marquen a foc, davall la pell. Ets allò que no se'n va mai, allò que tan de bo pogués oblidar en un tancar i obrir d'ulls.
M'entens ara, entens que no pugui treure't els ulls de sobre? Que et trobi a faltar quan no hi ets? Que no me'n pugui estar de buscar-te a tot hora?
I ara, que tot ha acabat, o que potser mai ha començat, t'haig de dir adéu, per sempre.
Però avui no. Avui vull, simplement, romandre on sóc i deixar-me endur.
Per la meva boja d'ulls tristos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario