Ball de mosques

El temps s'escapa i el fred ho tapa tot.
Tapa la distancia, l'absència i el dolor.

Però el temps gira i canvia,
la tempesta d'ahir, avui del vent amiga.

Quan torna la primavera, la boira,
que cobria tota aquella muntanya d'angoixa
es desfà, queda lliure impecablement,
encara gelada però latent.

El sol, regnant entre cometes,
retorna els monstres i els desperta.

La neu que els adormia,
desapareix i es fa pluja,
els mulla i els revifa:
porta felicitat, però no m'ajuda.

Les muntanyes esdevenen verdes,
tan de bo tornéssiu a ser blaves!
Tan de bo el temps tornés enrrere
i s'endugués aquest amor que em mata.