21:12

No he vist mort més trista,
que la de l'esperança d'aquell cavaller tant fort.

Mai vaig creure possible
que aquella platja tant a la vora,
pogués fer-se amiga d'aquella lluita
que més d'un tros de mi s'ha endut.

I al final, ara que les hores se'm escapen,
vaig trobar la veu per a dir
allò que un dia vaig creure mort:

"Amics meus, no feu pas de la meva mort un desconsol,
quedeu-se amb el meu record més fort,
penseu de tant en tant en mi,
amb la noia que va existir un dia.

Recordeu aquella noia,
que no plorava i sempre reia.
Recordeu la noia que us va estimar,
més encara que a ella mateixa."